signatura_PNC2022.jpg

La lluna, la pruna - En Pinxo va dir a en Panxo

Nom de l'informant: Joan Martí i Costa

Data i lloc de naixement: 29/12/1943 (Anglès)

Municipi de residència: Anglès

On, com i de qui la va aprendre: Li cantava la seva mare.

Fotografia de l'informant

Lletra:

La lluna, la pruna,
vestida de dol,
el pare la mira,
la mare la vol.

En Pinxo va dir amb en Panxo:
-Vo(l)s que et punxi amb un punxó?
I en Panxo li va dir amb en Pinxo:
-Punxa’m, però a la panxa, no!

Observacions:

De la primera cantarella sabem que n'hi ha moltes variants i que, segons explica Joan Amades, es troba a tot el domini de la llengua catalana. Segurament, aquí la paraula "pruna" és una deformació de "bruna", tal i com es troba també en diversos cançoners.

La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

 
 

De la segona cantarella en sabem molt menys, tot i ser molt popular; la referència més antiga que en tenim és al primer fascicle de l' "Arxiu de Tradicions populars" (1928), dirigit per Valeri Serra i Boldú. La trobem, entre d'altres, en un article de Joan Amades recollida com a joc de paraules o embarbussament, però no com a cançó.

La primera ocasió en què trobem les dues cançons combinades és en la versió del grup La Trinca, que, afegint-la al fragment "un pam, dos pams, tres pams...", la va publicar a l'àlbum "Orgue de gats" (1971).

Entrevista realitzada per Magda Martí, l'octubre de 2013.