signatura_PNC2022.jpg

Sota d'un roure

Nom de l'informant: Joan Pinatella i Julià

Data i lloc de naixement: 09/01/1928

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: Fent de mosso a Fontcoberta, mentre espellonava i desgranava blat de moro.

Fotografia de l'informant


Any 1989 (versió curta)
Any 2012

Lletra:

Per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona, n'hi ha una minyona,
per les r(a)uredes de Granollers
n'hi ha una minyona que en cull broquillers (?).

Sola i contenta ses feines fa,
canta que canta, canta que canta,
sola i contenta ses feines fa,
canta que canta que cantarà.

Mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda, per la r(a)ureda,
mentres lligava l'últim garbó,
per la r(a)ureda en baixa el rector. 

Roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella, n'és a prop d'ella,
roig com un bitxo i gras com un truc,
n'és a prop d'ella i baixa del ruc.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraçada,
Bon(s) dies tingui, senyor rector,
m'ha de dar una abraça i un gros petó.

-Sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel,
perquè quan moris, perquè quan moris,
sobre (l)es te(u)s culpes tiraré un vel
perquè quan moris vagis al cel.

-No una sola te'n faré jo
sinó vuit-centes, sinó vuit-centes,
no una sola te'n faré jo,
sinó vuit-centes i humits petons.

-Ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, si m'hi atrapa,
ai, del meu pare m'hi ha de matar
si m'hi atrapa, Déu los en guard.

-Pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare, a veure el meu pare,
pugi dalt del roure, senyor rector,
a veure el meu pare si en ve o no.

Quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta, la minyoneta,
quan en el roure en fou cap dalt
la minyoneta en puja a cavall.

-Bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, queda sen noia,
bon(s) dies tingui, senyor rector,
queda sen noia, ruc i petó.

Observacions:

D'aquesta cançó en coneixem una versió molt semblant a aquesta titulada "La nineta i el rector", enregistrada per diversos grups, amb música diferent i ritme d'havanera o de rumba.

La primera referència que n'hem trobat és al Cançoner del Ripollès, aplegada l'any 1910 amb el títol "Una minyona de genollons".

També apareix recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975. La mateixa versió de Sobremunt també la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997.

La paraula "broquiller" no està recollida a cap diccionari català, però sí que hem trobat broquille com a anglicisme, que significa "tros de fusta". 

El vídeo, cedit per la família Massip-Pinatella, data de l'any 1989. Entrevista realitzada per Albert Massip, l'agost de 2012.