Lletra:

Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.

La primera nit de nuvis
jo em pensava que era un cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

En Jeroni arriba al vespre
ben cansat de treballar;
trob(a) la dona que en gemega,
tot seguit torna't a alçar.

Fes-li aiga de camamilla,
fes-li fregues als malucs;
que això no és morir ni viure,
bé et poguessis reventar!

Quan veieu venir una noia
ben feta de tot arreu,
li'n feu venir pessigolles
a la punteta del peu.

Jeroni, si (e)t vols casar-te
pensa bé el que vas a fer;
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter,
encarrega't de la dona,
que jo em quedaré solter.