Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les cançons més exteses i conegudes, i amb diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals, l'any 1853. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" anomenant l'inici de "A Paris n'hi ha una dama" també com un dels coneguts (de fet, aquest inici sembla el més habitual a les versions de l'Empordà que hem trobat).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.  

Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.