signatura_PNC2022.jpg

La Brilana

Nom de l'informant: Maria Comas i Rigall  "Maria Nica"

Data i lloc de naixement: 1897

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Fotografia de l'informant


 

Lletra:

La Bri(l)ana se'n passeja   amunt i avall de la seva cambra,
pentinant sa cabellera   i rentant sa blanca cara.
Un serpent de mils colors   davant d'ella se li apara.
-Ai, valga'm Déu del cel,   i la Verge soberana.
Que la vida se m’acurça,   i la vida se m'acaba!
Un rei encantat ne sou:   -No t'espantis, la Brilana.
Si regalada vols viure,   en seràs tu l’estimada,
seràs reina de Castilla   i princesa de Granada;
i si cas no ho vols ésser,   moriràs a la meva espasa.
La reina ho va sentir tot,   des del saló on (t’)estava.
Una crida en va fer fer   per tot Sivilla i Granada:
que tots els cavallers i condes   hi vagin a presentar-se.
Quan són a mig dinar,   mala vianda els hi han dada;
la reina és (?) amb tots ells,   i aixís mateix els hi parla:
-Tots els cavallers i condes   tenen la muller honrada,
menos el conde de Florís,   que és el conde de la Brilana.
-No digui això, la reina,   és honrada la Bri(g)ana!
-Lo que dic no és per ben dir,   no em desdic de la paraula.
Quan el conde sent això,   promptament baixa l'escala;
cap a casa se(u) va anar   a veure la muller més honrada.
-Fuig d'aquí, mala muller;   fuig d'aquí, que ets deshonrada,
que avui al palau del rei   per ta culpa m'han mofada.
Que (?) la maca del rei   me n'han dit mentre dinava.
-Si el rei t'ha dit això,   la veritat (?)
-Tant si mentiu com no,   tu moriràs de l'espasa.
Conde, antes de mata(r)-m(e),   deixa'm dir quatre paraules:
de les tres filles que (i)o tinc,   la més gran, fés que amb mi parli.
Quan la filla té al davant,   ja li'n dóna una abraçada:
-Filla meva, del meu cor,   ai, filla de mes entranyes,
quan ton pare m’h(a)urà mort   i m’h(a)urà deslliurat l'ànima,
el meu cap l’agafaràs,   el rentaràs amb aigua clara;
porta'l dins a la tovallola,   aquella que (i)o brodava
quan el meu conde de Florí   per esposa em demanava.
Quan estigui el rei dinant,   tu m'hi vas a presentar-me.
-Déu lo guard, senyor rei.   -Benvinguda sigui, infanta.
-Aquí us vinc a fer un present   de la muller més honrada.
-Destapa-la, bona filla,   destapa-la, bona infanta.
-Oh, destapi vostè, el rei,   que (i)o el cor no m'hi abasta.
Destapa la tovallola   i veu el cap de la Brilana:
-Aquesta mort qui l'ha feta,   aquesta mort qui l'ha causada?
-La n'ha c(a)usada la reina,   i l'ha feta el meu pare.
-El teu pare serà mort,   i la reina encarcelada.
I tu (?) estaràs amb mi,   seràs rica i estimada,
seràs reina de Castilla   i princesa de Granada.

 

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga d'origen castellà. Ja apareix anomenada aquí per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853. El mateix autor la publica més endavant al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de La inocente acusada.

La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893, confegida a partir de diverses variants. Apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el nom de Les dues dianes o Lo fals testimoni.

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem recollides diverses versions, algunes amb moltes paraules castellanes: Brilana (Besalú, 1926) o Diana (Fortià, 1927). 

També l'hem trobada sota el títol de "Driana" al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens de Serra.

La cançó també va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget" amb el títol "La Dianita".

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.