A casa d'un drapaire

Nom de l'informant: Marcel Pagès i Rustey

Data i lloc de naixement: 1927 (l'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

Fotografia de l'informant

Lletra:

Vàrem anar a casa d'un drapaire
i ens van convidar a sopar
i ens en van fer una salsa
que molt ens va agradar,
ens va agradar.

Espardenyots i ferros vells,
vidres trencats i sabatots,
nanses de càntir, barrets podrits
amb una salsa que ens en vàrem llepar el dits.

I a la nyigo, nyigo, nyigo,
fan els petits
"però los val" (?)
van a grapats.
Ai, noies! No tingueu por
que la non-non,
que la non-non, ja tornarà.


 

Observacions:

Es tracta d'una cançó popular de taverna de la qual no se'n sap l'autoria. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1976 amb el nom de "El parracaire", dintre el disc "Cants de Taverna".

Hem vist aquest fragment de cançó inclosa dintre l'anomenada "La societat d'en Nyoca" que, segons hem trobat en premsa, era la que cantaven els presoners dels Fets de Prats de Molló (1926), tancats a la presó de Perpinyà. Més tard, ha estat l'himne del grup d'amics "Societat d'en Nyoca" de Palafrugell, proposat per un d'ells que l'havia après fent el servei militar a l'Àfrica.

També hem trobat una part d'aquesta cançó inserida dintre una altra a CANPOP - Cançoner Popular Valencià, recollida a la Canyada de Biar (Vall de Biar - País Valencià).

 
 
Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.
Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: