Els tres segadors

Nom de l'informant: Marcel Pagès i Rustey

Data i lloc de naixement: 1927 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

Lletra:

N'han baixat tres segadors   de la part de la muntanya,
n'han vingut a baix al pla   per segar una quinzenada.
L'un en porta la fauç d’or, l'altre la'n porta de plata,
i el més petitet de tots al cap la'n porta daurada.
Se n'ha aturat a pixar   aquí amb una cantonada.
Una senyora l'ha vist,   n'ha quedat enamorada;
l’han enviat a buscar   per una de les criades.
-Déu lo guard, lo segador,   la mestressa ous demana.
-Digueu-li que ja n'hi a(n)iré   a les quatre de la tarda.
Quan les quatre van tocar,   el segador en puja l'escala.
-Déu la guard, la dolça amor,   què és lo que vostè em demana?
-Segador, bon segador, em segarà un camp de civada.
-La civada li segaré   si el tractes m'hi agraden.
-La civada no és al pla   ni tampoc a la muntanya.
n'és a sota el davantal,   la camisa me l'amaga.
-Segador, el bon segador,   quantes n'heu desponcellades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,   coranta la que faig ara,
i atres tantes ne faré, si el lligador no me s'espatlla.

Sega-me-la arran,
tres pams enlaire,
sega-me-la arran!

Observacions:

Es tracta d'una balada que es va fer molt popular entre les colles de segadors. Una variant melòdica d'aquesta cançó eròtica és la que alguns estudis han portat a pensar que podria ser l'origen de l'himne nacional de Catalunya. També la podem trobar en altres reculls amb el títol de "Els tres garberets", "Els segadors", "N'hi havien quatre segadors", "El segador més petit" o "Els garbers de la Cerdanya" entre d'altres.

Només a l'Obra del Cançoner Popular, per exemple, l'hem trobat recollida (i en part censurada) diverses vegades: l'any 1923 a la Garrotxa, els anys 1924-1925 a Polinyà i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), el 1925 a Olot (Garrotxa) i Fígols (Berguedà), el 1927 a Figueres, Valveralla, Vilanova de la Muga i Navata (Alt Empordà) entre molts d'altres. El musicòleg Jaume Ayats en compta una seixantena només en aquestes publicacions. Devia ser, per tant, molt popular.

La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Cansons de la Terra III" (1871), de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "La filla del rei". És una versió menys eròtica que la presentada i Briz comenta: "Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n'es la que se's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella".

Al mateix any trobem una referència a la tornada dins la revista "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts", del maig de 1871. En l' "Ensaitg sobre la bellesa de las cansons populars" s'apunta:

Oh serena de la nit
Frescas són las matinadas
Quan la lluna ha dat son torn
A la punteta del auba,
Oh serena de la nit

Al seu "Romancerillo catalán" (1882), Milà i Fontanals recull la cançó amb el títol de "Los segadores", amb tonada aquí.

Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.

Marcel Pagès va fer d'escolà de petit i recorda com el capellà el feia cantar als enterraments perquè deia que tenia la veu com els àngels. Es va casar i va tenir tres filles. Va fer de pescador, pagès, paleta... i, per sobre de tot, és un gran cantador.

Partitura:

Els tres segadors - Partitura completa.pdf

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: