Lletra:

Sols té quinze anys, jove i bonica,
els seus afanys són de ser rica,
en el treball no n'hi(n) parleu,
se'us enriuria.
I en el mirall la trobareu
tot el sant dia;
i si algú per bon fi l'aconsella,
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom
que va voltant pel món
sols vol riure,
vol lluir, vol gosar
de la vida i el món,
la dona de tothom.

I en els vint anys, viu molt ditxosa,
els seus amants l'han fet famosa,
de pretendents i miradors,
els té a dotzenes,
li donen l'or que ella contén
en ses mans plenes;
i si algú estalviar li aconsella
tot cantant i rient respon ella:

La dona de tothom,
que va voltant pel món,
sols vol riure,
vol gosar, vol lluir
de la vida i el món.
La dona de tothom.

I a cinquanta anys,
com que ja és vella,
els seus amants no fan cas d'ella,
té el cabell blanc
trist el mirar,
molt mala mira,
i els desenganys vol olvidar
prenent morfina;
I la gent quan la veu tan caiguda
ja n'hin diu tota compadescuda.

La dona de tothom,
és un juguet del món,
quan és jove llueix,
però al ser vella sofreix
els desprecis del món,
la dona de tothom.