signatura_PNC2022.jpg

La garrafa

Nom de l'informant: Joan Batlle i Expósito

Data i lloc de naixement: 15/07/1901

Municipi de residència: Olot

Fotografia de l'informant

Lletra:

Som(s) un(s) quant(s) nois,
que en tenim la consciència molt neta
i ens han portat
per soldats al castell de Figueres.
Sols bevem vi, bevem vi,
i ens agrada fer algunes brometes;
què hi voleu fer,
tots aiguals no podem ser.

La pobra de la garrafa,
que et poguem arreplegar;
quina pallissa s'ha d'emportar
i als nostres braços ve a parar,
hi ve (i) a parar!

Jo en conec una garrafa,
d'un tamaño c(a)lossal,
rodoneta i molt ben feta,
que en fa un raig especial.
I al centro n'hi ha un lletrero,
d'aquests grans aviciats,
que en diu: viva la garrafa,
i hasta els homes catalans.
Què hi voleu fer,
tots aiguals no podem ser.

Si tots (a) hi volem venir,
els hi ha d'agradar el vi,
si tots (a) hi volem nar,
ha de ser català.

Tots bevem, tots bevem,
per distreure'ns nostres penes,
perquè no ens diguin les nenes,
de la garrafa en beurem;
perquè no ens diguin les nenes,
de la garrafa en beurem.

Observacions:

Es tracta d'una cançó popular de taverna, possiblement entroncada amb repertori coral de caramelles, de la qual no se'n sap l'autoria. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1976 dintre el disc "Cants de Taverna". La podem escoltar en aquest vídeo de Youtube.

Artur Blasco en recull una versió amb el nom de "Som uns quants nois" dins "A Peu pels camins del Cançoner", a Josa de Cadí (Alt Urgell), l'any 1990.  La cançó és molt semblant però la primera estrofa aporta un marc diferent:

Som uns quants nois
que en tenim
a consciència molt neta
i ens han portat
per soldats
a la plaça de Ceuta.

També n'hem trobat un parell de variants, amb aquesta mateixa estrofa situada a Ceuta, recollides al Tarragonès als anys 1982 i 1995 dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.

En Joan Batlle residia a Batet de la Serra (Olot).

Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.