La mare i la filla

Nom de l'informant: Joan Bosch i Cros "En Surracans"

Data i lloc de naixement: 02/12/1912 (Beget)

Municipi de residència: La Vall d'en Bas

Lletra:

Si n’eren mare i filla,   dalt del balcó s’estan,
la filla en broda seda   i la mare broda estam.
Mentres que l’en brodaven, ne passen tres galants;
(i)a saluden la filla, i la mare (i)a no tant.
La filla es posa a riure,   i la mare sospirant.
-De què en sospireu, mare?   De què en sospireu tant?
-Lo que en sospiro, filla,   penso t’hi enganyaran.
-No m’hi enganyaran, mare,   ja enganyadeta m’han,
i al cap de los nou mesos   ne tindrem un infant;
l’en donarem a dida,   el farem criar set anys.
Set i set fan catorze,   l’infant ja en serà gran;
farem anar a la guerra   i a servir el rei vuit anys.
I el rei dirà a la reina:   -De qui és aquest infant?
-N’és de donya Maria   i també de Don Joan.

Ai, Pepa dormidora,
per què dormies tant?
Tu t’hi has adormideta
en el(s) braços del galant.

Observacions:

Tenim tres referències de reculls d'aquesta balada durant el s. XIX: Francesc Pelagi Briz la va publicar amb el títol "La mare y la filla" dintre el volum tercer de "Cansons de la terra" (1871), Manuel Milà i Fontanals la va incloure amb el nom de "La joven desmandada" al Romancerillo catalán (1882) i Pere Vidal ho va fer amb el títol "Mare i filla" al "Cansons populars" de 1887.

Ja al s. XX, apareix en algunes ocasions recollida a l'Obra del Cançoner Popular. Per exemple, a l'any 1922 l'apleguen Higini Anglès i Pere Bohigas al Solsonès amb el nom de "La filla enganyada" o a St. Privat d'en Bas (Garrotxa), recollida per Joan Tomàs l'any 1926, amb el mateix nom i combinada amb "El testament d'Amèlia".

Sara Llorens la recolliria al Maresme i la publicaria l'any 1931 amb el títol "Enganyadeta" dintre el seu "Cançoner de Pineda".

Joan Amades la inclou al seu "Cançoner" amb el nom de "Donya Maria" i n'explica que la cantaven sobretot "les brodadores i, en general, les de l'art de l'agulla" ja que "acordava la tonada al ritme de la feina".

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "Ai, Pepa dormidora".

En Joan Bosch vivia al Mas Surracans de Sant Privat d'en Bas.

Partitura:

La mare i la filla - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el desembre de 1992. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Joan Bosch i Nativitat Darré de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".