signatura_PNC2022.jpg

Totes les margaridetes

Nom de l'informant: Emili Gasch i Carrera

Data i lloc de naixement: 1920 (Les Llosses)

Municipi de residència: Les Llosses

Lletra:

-Totes les margaridetes   se’n volen casar aquest any,
i ai, trista de mi, més trista,   n’h(a)uré d’esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra,   no sé si me’l mataran;
si me’l maten, que me’l matin,   donzelleta m’a(n)iré estant.
La dama surt la finestra,   la França estava mirant;
veu venir cavalleria,    seu galant a tot davant.
-Déu lo guard, donya Maria,   -Déu lo guard, lo don Joan.
Què en porteu, d’aquelles terres   qu(e) us hi heu estat tants anys?
-Us en porto unes joies,   no sé si us agradaran.
No en són d’or ni en són de plata,   ni tampoc de diamant.
Un moro i una mora   n’hi han treballat set anys,
hi han treballat de nit i dia   menos les festes anyals,
com n’és Pasqua i Sant Cogesma,   Nostra Senyora i Nadal.

Observacions:

És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al Romancerillo catalan (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada" i una versió molt semblant a aquesta. Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a St. Joan de les Abadesses, als anys 20, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) de títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.

 

L'Emili vivia al mas "El Roquer" de Les Llosses (Ripollès).

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1995. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Emili Gasch de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".