signatura_PNC2022.jpg

La dama de Lió

Nom de l'informant: Lluís Carbó i Xirgo  "Sacot"

Data i lloc de naixement: 07/07/1922 (Cassà de la Selva)

Municipi de residència: Cassà de la Selva

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Sota el pont d’Alió
la lluna hi clarejava;
no hi clarejava, no,
Caterina hi rentava,
l’amor.

Cap a la mitja nit,
el masover hi baixava,
i amb aquell resplandor,
la noia enamorava,
l’amor,
tan galant dama
del pont d’Alió.

La mare hi arribà,   a recollir la roba.
-I a on ets, Caterinó,   que la mare no et troba?
-Sóc aquí amb en Salvador,   que estem plegant la roba.
De la dama i el riu   n’han fet una rondalla;
una cançó d’amor,   un bes i una rialla.

Observacions:

Joan Amades la defineix com a cançó típica de rentadores i explica que també és cantada a França. De fet, n'existeix una variant occitana —amb una situació semblant però d'argument diferent— anomenada "El pont de Mirabèl".

La primera referència que tenim d'aquesta balada és al "Romancerillo catalán" (1882), de Milà i Fontanals, amb el nom de "Trato feroz". Més tard, apareix publicada al primer volum de les "Cansons de la terra" de Francesc Pelagi Briz (1866), que la recull amb el títol "Catarina de Liò".

Amb el nom d' "El Pont d'Oliana" i "Caterina, l'amor" en trobem quatre variants dintre el "Cançoner del Ripollès", aplegades al voltant de l'any 1920.

També serà recollida per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya almenys dues vegades: el 1926 per part de Joan Tomàs, a Besalú, i el 1928 per part del mateix Tomàs i Joan Amades a Llançà.

Durant els anys 1976-1977 en va ser recollida una variant a Beget  per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, amb el mateix títol, publicada posteriorment al cançoner "Les cançons de Beget".


La versió que aquí presentem però, no l'hem trobat recollida enlloc més. Sembla ser una adaptació força posterior.

 

 

Enregistrament realitzat el juliol de 2015 per Barbara Van Hoestenberghe, en el marc de la recerca "Cançons populars de les Gavarres" del Consorci de les Gavarres.