signatura_PNC2022.jpg

La garrafa

Nom de l'informant: Rafel Cuenca i Juncà

Data i lloc de naixement: 10/01/1942 (Banyoles)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: En ambients excursionistes.

Lletra:

Soms un quants joves,
que tenim la consciència molt neta.
I aquí hem vingut
a cantar una bona estoneta.
Tots bevem vi (bevem vi)
i també en fem alguna brometa,
què hi podem fer,
tots iguals no podem ser (podem ser).

Ai, pobra de la garrafa,
si et podem arreplegar,
quina palisa li solem dar,
si als nostres braços ve a parar.
Ve a parar!

Jo en conec una garrafa,
de un tamanyo colossal,
ben redoneta i ben feta,
i amb una gràcia especial.
I en el fondo hi ha un lletrero,
amb unes grans inicials,
que en diu: visca la garrafa
i els seus socis catalans.
Que en diu: visca la garrafa
i els seus socis catalans.
 
I el que vulgui venir,
li ha d'agradar el vi,
i el que vulgui catar,
ha de ser català, català!

Tots cantem, tots bevem,
per distreure nostres penes,
i perquè diguin les nenes,
de la garrafa en volem.

Tots cantem, tots ballem,
per distreure nostres penes,
i perquè diguin les nenes,
de la garrafa en volem!

Observacions:

Es tracta d'una cançó popular de taverna, possiblement entroncada amb repertori coral de caramelles, de la qual no se'n sap l'autoria. Els Pescadors de l'Escala van ser els primers d'enregistrar-la l'any 1976 dintre el disc "Cants de Taverna". La podem escoltar en aquest vídeo de youtube.

Artur Blasco en recull una versió amb el nom de "Som uns quants nois" dins "A Peu pels camins del Cançoner", a Josa de Cadí (Alt Urgell), l'any 1990.  La cançó és molt semblant però la primera estrofa aporta un marc diferent:

Som uns quants nois
que en tenim
la consciència molt neta
i ens han portat
per soldats
a la plaça de Ceuta.

 
També n'hem trobat un parell de variants, amb aquesta mateixa estrofa situada a Ceuta, recollides al Tarragonès als anys 1982 i 1995 dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.

Entrevista realitzada per Albert Massip, el juliol de 2013