Observacions:

Es tracta d'una balada antiga d'origen castellà. Ja apareix anomenada aquí per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853. El mateix autor la publica més endavant al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom de "La inocente acusada".

La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893, confegida a partir de diverses variants. Apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el títol "Les dues dianes o Lo fals testimoni".

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem recollides diverses versions, algunes amb moltes paraules castellanes: "Brilana" (Besalú, 1926) o "Diana" (Fortià, 1927). 

També l'hem trobada sota el títol de "Driana" al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens de Serra.

La cançó també va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget" amb el títol "La Dianita".

Les dues melodies de "La Brilana" que tenim recollides al Càntut (Joan Arnau i Maria Comas i Rigall) són en mode major. La que aquí transcrivim, de la Núria Carreras, sembla ser en en un mode menor que fluctua al major en diverses ocasions.