Lletra:

Tinc una clavellina,   molt regalada està;
al dematí me’n llevo,   la’n baixo a regar.
Mentre(s) que la’n regava,   i un jove va passar:
-Déu l(o) guard, l’hortelana,   voleu llogar hortelà?
-El pagès que no sembra,   mosso no pot llogar.
-M’hi vol(d)ríeu dar una rosa   d’aquest roser que hi ha?
-Preneu-se’n tres o quatre,   tantes com n’hi haurà.
-Jo no en vu(i) sinó una,   de les millors que hi ha:
l’amor de l’hortelana,   si me la’n voleu dar.
-L’amor de l’hortelana,   promesa n’és temps ha
amb un de Barcelona;   no sé si tornarà.
Que si cas que ell no torna,   per ben vostre serà.
-Ai jo, per falla d’altres,   no m’hi vull pas casar.
I a l’hort de mon pare   i un taronger n’hi ha,
carregat de taronges,   que altra fruita no hi ha.
I en dic a(n) el meu pare   per (con) les collirà;
ell me’n fa de contesta:   -Quan la saó hi serà.
La saó és arribada,   jo me n’hi vaig anar,
pugí d’en branca en branca,   i al cim ne vaig pujar.
En cull(i) les madures,   les verdes, deix(a)-ho estar.

Que de verd, n’era verd,   la fu(i)a d’(au)livera,
que de verd, n’era verd,   la flor del julivert.