signatura_PNC2022.jpg

La dama de Lion

Nom de l'informant: Núria Carrera i Molas

Data i lloc de naixement: 1886 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Sota el pont de Lion   la lluna hi clarejava; 
no é(s) la lluna, no,   Caterina que hi rentava: 
la dolça dama de Lion. 
 
N’han passat tres galants,   la n’han (a) saludada. 
Respon el més grandet:   -Valga’m Déu, quina dama!
Respon el mi(t)jancer:   -Jo la tingués en cambra!
Respon el més petit:   -¡Voleu callar, xerraires?
Que si fadrina n’és,   ben serà marmonada
que si casada n’és,   serà garrotejada.
Se(u) sogra n’és a l’hort,   tot això s’escoltava. 
Se’n va a trobar el seu fill,   que n’és a la llaurada: 
-No en diries, el meu fill,   Caterina on (t’)és ara? 
-Caterina és al riu,   que renta la bugada, 
-No l’ha rentada, no,   tota jo la(‘n) som rentada, 
menos un llençol o dos,   que el sabó m’hi faltava. 
Ja se’n deixa estar els bous,   i en (a)gafa l’agu(i)ada;
la'n (a)gafa per un braç,   per morta l’ha deixada. 
Caterina, l’amor,   al llit se n’és anada;
se(u) sogra hi ha anat, (...)
-Caterina, l’amor,   com n’ets tan delicada? 
P(e)r un petit bufetó   al llit te n’ets anada.
-(A)ixò no és bufetó,   ni tampoc bufetada; 
des(a)brigueu-ne el llençol   (a)i també la flassada, 
i en aquí veureu   la sang com es regala.
-Caterina, l’amor,   quin testament fas ara?
-El testament que jo faig,   del magall i la pala:
el meu marit penjat,   la sogra es(co)rterada, 
i el meu vestit bo,   el dareu a la criada, 
i tot lo demés,   torneu-ho tot a casa.
 

Observacions:

Joan Amades la defineix com a cançó típica de rentadores i explica que també és cantada a França. De fet, n'existeix una variant occitana —amb una situació semblant però d'argument diferent— anomenada "El pont de Mirabèl".

La primera referència que tenim d'aquesta balada és al "Romancerillo catalán" (1882), de Milà i Fontanals, amb el nom de "Trato feroz". Més tard, apareix publicada al primer volum de les "Cansons de la terra" de Francesc Pelagi Briz (1866), que la recull amb el títol "Catarina de Liò".

Amb el nom d' "El Pont d'Oliana" i "Caterina, l'amor" en trobem quatre variants dintre el "Cançoner del Ripollès", aplegades al voltant de l'any 1920.

També serà recollida per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya almenys tres vegades: el 1926 per part de Joan Tomàs, a Besalú, el 1928 per part del mateix Tomàs i Joan Amades a Llançà i el 1931 per part de Palmira Jacquetti i Maria Carbó a Durro.

Durant els anys 1976-1977 en va ser recollida una variant a Beget  per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, amb el mateix títol, publicada posteriorment al cançoner "Les cançons de Beget".

 

Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965. 

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANAS'obre en una finestra nova del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Portada_disc_Beget.JPEG

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Núria la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.