Tan petiteta, tan petitona, sap de fer punta, sap de llegir, cap a l’escola se’n va, soleta, canta que canta, tot el camí. Els ocells callen bell punt la senten, i ella refila son cant frescal, les papallones d’ella no fugen, ses mans rosades mai els fan mal. Mare, mareta sol tenir feina, i ella en bressola son nen petit, per més que plori tan bé l’amoixa, que com un àngel queda adormit.
 - Partitura completa.jpg)