-Vós que els heu vistos passar, no em dirí(e)u (co)nts (e)n’hi ha, que van de companyia? -Jo qu(a)ranta n’he comptat, que anaven molt ben armats, trabucs i carrabines.
Si el trabuc (e)m (ha)gués tret, bé n’h(a)uria fet gu(a)ret, (?) gu(a)ret al cementiri. Lara aral.la alala al.là, lara aral.la alala al.là, La la la la, la la.
Observacions:
Aureli Capmany publica com a primera cançó del seu "Cançoner Popular" (1901) "El cant dels ocells". A les notes en l'edició de 1903, hi apareix el comentari següent:
"... Altra variant coneixem, y es de contrabandistes, molt escampada per les comarques gironines, havent-se trobat a Banyoles y a Sant Miquel de Campmajor, prop de Besalú...".
Però d'on provenien les informacions d'Aureli Capmany? N'hem trobat algunes pistes:
Sobre la cançó recollida a Banyoles, n'hem trobat restes als microfilms de l'Obra del Cançoner Popular (materials de Rossend Serra i Pagès): la lletra dictada -sense música- per Pere Alsius i Torrent (1839-1915) en data indeterminada (probablement any 1900).
Referent a St. Miquel de Campmajor, al número 35 de la revista "Lo Pensament Catalá" (desembre de 1901), Joaquim Matas -notari de Besalú i historiador- escrivia:
"... en lo número de 31 de Mars de 1901 de dita revista vaig veurer una cançó popular catalana, nomenada lo «Cant deis aucells» dedicada al naxement del Salvador y al veurer la música reconeguí en ella la de un cant que, referintse á lladres ó á contrabandistes ó trabucaires, havía sentit cantar poch havía, á Sant Miquel de Campmajor, per tres ferrers al compás de sos martells y malls, tot allisant los caps d' un fusell de carro, y me admirá lo molt que s'esqueya la música, ab les veus de aquells homens y l'assumpto ben diferent de cants d'aucells, que tractava; puix recordo que hi sortía un capitá de molta forsa y valentía, que feya fer rotllo als contraris: es un cant molt de la terra y ben ensopegat...".
Més tard, també Joaquim Pecanins recollia -probablement al Lluçanès- una versió de la cançó, anomenada "El contrabandista", i que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.
"Els contrabandistes" també la trobem publicada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet o al Cançoner del Ripollès, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en publica una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al Costumari Català.
A les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular en trobem algunes versions: per exemple la d'un home de St. Julià de Cerdanyola (Berguedà) l'any 1926 o una altra recollida a Boí (Alta Ribagorça) l'any 1929.
Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:
"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.
Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.
Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."
, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en publica una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al Costumari Català. - Partitura completa.jpg)