Lletra:

Una cançó vull cantar,
no hi ha molt que s'és cantada,
d'una minyona que hi ha,
al Pla de Sant Miquel s'estava.
I ara, bé ho veieu fadrins,
les noies de què són causa.

L'he festejada un gran temps,   l'hereu Coll també hi anava.
N'hem tingut grosses raons   per un dia de ballades.
Trist de mi, jo el vaig matar,   mes perdó, Déu, us demano;
me'n som (ar)rencat a fugir   i amb unes terres estranyes,
que n'hi havia si no llops   i altres animals salvatges.
M'ha pegat enyorament   de tornar-me'n cap a casa;
ja no falta qui ho veié,   la justícia ja em demanen.
Ja me n'han pres i lligat   i a la presó me portaren,
si n'hi donen paper blanc,   com és estil de penjar-los,
i el dissabte al dematí,   trist de mi me fusillaren.