I el rector de Ceret una se n'ha pensada d'anar a l'Empordà i a llogar criada, Ai, i a llogar criada.
Quan n'és pel camí, una n'ha enc(ue)ntrada. Tractaren de preu i en quedà llogada. -Què irem a sopar a l'hostal de la cabra? Diu a l’hostaler: -Què en tens per sopar-ne? L'hostaler en respon: -Ous i cansalada, i també en tenim alguna arengada. Quan hagueren sopat, al llit se n’anaren, i amb el pobre ruc ningú no hi pensava. I a la mitja nit, el rector hi baixava, i amb una mà al llum i a l'altra la grana. I el ruc, que el sentí, se'n posà a bramar-ne, n'és borni d'un ull i coix d'una cama; saltant i ballant, se n'ha romput l'altra. -Sant Joan de l’Erm, vós que en feu miracles, si en cureu el ruc, vos faré un retaule d'una post de pi i una altra de saula. Que ruc com aquest al món no n'hi ha gaires, que per portar nuvis és el millor d'Espanya. Quan ne porta tres, quan ne porta quatre, quan ne porta cinc s'ha fotut a l’aiga; quan ne porta set, el rector l'aubarda. -Ai, Sant Joan de l’Erm, vós que en feu miracles, si en cureu el ruc vos faré un retaule.
Observacions:
Trobem recollida aquesta balada, coneguda també com els "Goits de Sant Joan de l'Erm", per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona) amb el títol que presentem. Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". Aquesta és la versió que es recull:
Si n'eren tres rectors a cavall d'un ase, lo burro va davant i sense emmoralles. Van a l'hostal nou a fer una xala, la xala que fan d'ous i botifarres. En baixa un rector a l'encamisada, en troba lo ruc sense peus ni cames. - Sant Antoni Abat, vós que feu miracles, torneu-me lo ruc, vos faré un retaule.- Respon lo criat al com de l'Escala: - M'espanto rector, que sigueu tan ase, que per un vell ruc vulgueu fer un retaule! - Calla tu, criat, no hi tens dret encara, que el burro no és meu, i que és del meu pare, que me l'ha deixat per anar a Sant Jaume.
També la recull l'any 1882 Milà i Fontanals dins el "Romancerillo catalán" amb el títol "Los estudiantes", i més tard Joan Amades al seu cançoner amb el mateix títol que recollida Verdaguer.
La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.
En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.
Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. El fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
 - Partitura completa.jpg)