Segons un estudi del Museu de la Música de Barcelona sota la direcció de l'etnomusicòleg Jaume Ayats, existeixen més de 400 versions a Catalunya de cançons per fer cagar el tió, la soca, el tronc o la tronca. Unes cançons de les quals es té coneixement des del segle XIX, tot i que el ritual és anterior. Aquest Nadal, des del projecte Càntut es vol recopilar les diferents cançons per fer cagar el tió que existeixen a casa nostra, i així ampliar les gravacions incloses a l'arxiu. Entre totes les que es rebin, se sortejarà un lot del Càntut format per una bossa de farcell, un manta i dues capsetes de música. Es poden enviar enregistraments en àudio o vídeo a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. fins al 8 de gener.

Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, l'espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas es podrà veure el dijous 22 de desembre (17:30 h) a la sala d'actes de la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona. L'espectacle infantil, que neix de les cançons de bressol recollides per l'alumnat dels centres educatius de Cassà de la Selva durant el curs 2021-2022, està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies, i tindrà un aforament limitat de 30 persones. L'activitat forma part de l’Any del Premiat 2022, un programa de difusió dels Premis Nacionals de Cultura 2022 organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCa), i compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Més informació en aquest enllaç.

El vídeo resum de la sisena edició del Festival Càntut, que ha tingut lloc del 18 al 20 de novembre a Cassà de la Selva, ja està disponible. Gravat i editat per RV Films, i amb música de Belda & Sanjosex i Pep Gimeno Botifarra, el vídeo recull molts dels moments viscuts durant els tres dies de festival, en què es van veure diverses propostes com les de Jaume Arnella i Biel Majoral, Artur Blasco i Arnau Obiols, Anna Ferrer, Alba Careta, Bufant Fort, els Dinars de cantadors i cantadores, i els Càntut a taula amb El pony pisador i La Ludwig Band, entre d'altres. Un resum audiovisual que mostra els diferents espais i instants per cantar i recuperar el repertori de tradició oral de les comarques gironines. Ja es pot veure aquí.

Percussió corporal amb cançons de tradició oral aplegades al cançoner ww.cantut.cat. Aquesta és la base del curs que ofereix el músic i musicoterapeuta Santi Serratosa. Una proposta per conèixer el repertori de cançó popular i tradicional recollit a les comarques gironines; treballar la cançó des de l’òptica de la percussió, l’expressió, el moviment i la posada en escena; fer ús de les propietats del ritme i el llenguatge musical a través de la percussió corporal; desenvolupar el reconeixement, coordinació i percepció corporal; desenvolupar la creativitat, expressió corporal i sentit estètic a partir de seqüències, coreografies i jocs musicals, i entendre el ritme com a recurs pedagògic i treballar la capacitat de concentració i atenció mitjançant la percussió corporal, entre d’altres. Per al 2023 se n'han programat dues noves edicions: l'11 de febrer a Les Golfes de ca Flassada a La Selva de Camp, i el 4 i 5 de març a La Marfà - Centre de Creació Musical de Girona. Tota la informació i inscricions aquí.

En la seva segona edició, els Premis El Temps de les Arts, una iniciativa per reconèixer el talent de nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els Països Catalans, han atorgat el primer accèssit de la categoria 'Patrimoni' al projecte Càntut. Cançons de tradició oral. Un reconeixement que premia aquells projectes temporals o permanents que tenen com a principal premissa la promoció, protecció, restauració o valoració del patrimoni, material o immaterial. El Càntut ha estat escollit pel seu impacte social, comunitari i territorial, amb aquest accèssit que se suma als guardons rebuts durant aquest 2022: el Premi Nacional de Cultura 2022 del CoNCA, i el Premi Alícia a millor 'Projecte Social' de l'Acadèmia Catalana de la Música.

El Càntut. Cançons de tradició oral formarà part de l'acte de preestrena del documental Baula, una peça audiovisual produïda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCa), i realitzada per la productora Quepo, que ret homenatge als guardonats als Premis Nacionals de Cultura 2022 mitjançant les connexions que s'estableixen entre la seva obra i accions: des de la vessant més íntima fins a la pública. La preestrena tindrà lloc avui dilluns 28 de novembre, a les 18h a la Sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, a la qual hi assistiran els diferents guardonats en els premis d'enguany. 

El documental Baula presenta el dramaturg Jordi Casanovas, l'escriptora Rosa Fabregat, la ballarina i coreògrafa Núria Guiu, el projecte Càntut, cançons de tradició oral i el PEN Català a través de la seva trajectòria, feta a partir dels enllaços amb persones, llocs i fets que els fan singulars i valuosos; i és que qualsevol obra, creació o manifestació artística –i també qualsevol acció en pro del bé col·lectiu– ha traçat aquest camí, singular i únic, fet de connexions, però que també parla de nosaltres com a peces que formen part d’un tot. 

L'estrena oficial del documental serà el 7 de desembre, a les 23.15 h pel Canal 33, i l’11 de desembre, a les 12 h, s’emetrà per TV3.

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral participa a la jornada L'obra del Cançoner Popular, ara, que es duu a terme aquest dilluns 28 de novembre a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). En concret, el corresponsable del projecte, Francesc Viladiu, participa a la taula rodona El present i el futur de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, moderada per l'etnomusicòleg Jaume Ayats, i amb la participació de Carme Oriol (Universitat Rovira i Virgili), Marta Grassot (Centre de Documentació de l'Orfeó Català), Amadeu Corbera (Conservatori Superior de Música de les Illes Balears) i Pilar López (Associació de Recerca Etnomusicològica).

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral anuncia les dates per a la setena edició del festival, que tindrà lloc a Cassà de la Selva, del 17 al 19 de novembre de 2023. Un esdeveniment que vol mantenir la seva essència i format per seguir investigant, recopilant i difonent el patrimoni immaterial del país. I això passa per continuar oferint una trobada per a totes les edats, de proximitat, participativa i emotiva en què es continuï la cadena de transmissió d’aquest repertori.

Aquest dijous 24 de novembre és l'últim dia en què es podrà visitar l'exposició Càntut al bressol a Can Trinxeria. Una mostra en què es poden escoltar les cançons de bressol recollides pels alumnes de les escoles Aldric, Puig d’Arques, La Salle i l’INS Cassà de la Selva, que s'han transmès en el seu àmbit familiar. L'horari per veure-la és de 10 del matí a 1 del migdia.

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral ha tancat la sisena edició del festival a Cassà de la Selva assolint els objectius amb els quals va néixer. Durant tres dies, el municipi gironí ha acollit 25 propostes, entre concerts, xerrades, tallers i exposicions, entre d’altres, que han permès difondre el repertori de cançons de tradició oral, posar en valor aquest patrimoni i buscar espais i moments per cantar en comunitat.

Aquest any, s’ha viscut un cap de setmana intens, al voltant de tres eixos. En primer lloc, les cançons de bressol, a partir de la recerca realitzada amb la comunitat educativa de Cassà de la Selva, d’on han sorgit l’espectacle de Carmina Rabassedas En Non-non, el follet de la son, l’exposició Càntut al bressol, el concert de l’Escola de Música Municipal Pere Mercader, i activitats prèvies a la Llar d’infants municipal Taps i a la Residència Geriàtrica Sant Josep. També n’ha nascut la nova producció pròpia del projecte Càntut, amb la cantant i trompetista Alba Careta, actualment en procés de creació. En segon lloc, destaca el centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb activitats com l’exposició comissariada per Jaume Ayats, les xerrades sobre les missions de recerca de Jordi Tomàs i Salvador Rebés, i l’espectacle i el taller de Les Eines, del Cor Jove Amics de la Unió. En tercer lloc, el Càntut ha viscut un dels moments més simbòlics amb la cessió dels materials de l’investigador i folklorista Artur Blasco al projecte: 80 DVD amb les cançons que ha recollit durant més de 60 anys als Pirineus. Uns materials dels quals només en té una còpia la Generalitat de Catalunya i, ara, el Càntut.

Gran part de les 25 propostes que s’han pogut veure durant el festival han estat ideades especialment per a l’ocasió, i han comptat amb la participació d’una desena d’entitats, col·lectius i persones vinculades a Cassà de la Selva, una de les claus de l’èxit d’aquest esdeveniment. Així mateix, pel que fa a les 9 activitats de pagament, 6 han exhaurit totes les localitats: els Càntut a taula amb la Ludwig Band i El Pony Pisador, l’espectacle de Pep Gimeno Botifarra, el concert de Jaume Arnella i Biel Majoral, i els dos Dinars de cantadors i cantadores. Precisament en aquests darrers dinars s’hi han viscut moments molt emotius, amb persones de generacions diferents compartint taula i cançons, i en què s’hi han sumat veus com la de la cantant aranesa Alidé Sans, el cantant de Germà Negre Adrià Dilmé, Artur Blasco, Meg, Francesc Ribera Titot, i molts espontanis que s’han obert per oferir algunes de les melodies que més els han marcat. A més d’aquests instants per cantar plegats en espais més recollits, el Càntut ha comptat amb moments molt festius, com el Vermut cantat a la plaça de la Coma, amb Grana i Moscatell i Clara Colom i Alba Magriñà, o els concerts itinerants amb la banda de carrer Bufant Fort. Sense oblidar els espectacles d’Anna Ferrer, Joana Dark, Artur Blasco i Arnau Obiols, i Última vèrtebra, amb propostes d’estils i formats ben diversos al voltant de la tradició oral.