El projecte Càntut. Cançons de tradició oral arriba a Barcelona. El dimecres 26 d'abril, a partir de les 8 del vespre, el Centre Artesà Tradicionàrius acollirà el concert de final de gira de l'espectacle Vega, de Paula Grande i Anna Ferrer, amb la col·laboració de Belda & Sanjosex, i La Taverna del CAT amb Germà Negre i convidats.

Inspirades en el cançoner en línia del Càntut, l'any 2020 Paula Grande i Anna Ferrer publiquen Vega, un disc que visibilitza i dóna veu a les mares, filles, nenes i joves de generacions passades: deu cançons que fan viure els textos i les històries de les dones d’abans, però amb peces que enllacen tradició i modernitat. El disc és el segon volum de la col·lecció de projectes discogràfics del projecte Càntut amb repertori de tradició oral de les comarques gironines, iniciada l’any 2016 amb el disc Càntut (Bankrobber, 2016) de Belda & Sanjosex. Aquest nou treball discogràfic es va realitzar gràcies a la producció conjunta de Càntut. Cançons de tradició oral, Cultural Lab i Escenapart, amb coproducció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, La Marfà - Centre de Creació Musical i la Fira Mediterrània de Manresa. Ara, després d'una vintena de concerts per tot Catalunya, es posa fi a la gira amb l'última actuació, que tindrà lloc a Barcelona, amb la participació de convidats especials, com Carles Sanjosé o Carles Belda, entre d'altres.

Aquesta proposta forma part de les activitats de l'Any del Premiat 2022 (Premi Nacional de Cultura 2022 organitzat pel CoNCA). Les entrades (10 euros anticipada i 12 a taquilla) ja estan a la venda aquí. Pel que fa a La Taverna del CAT, l'entrada és gratuïta i l'aforament limitat (en cas de voler reservar taula cal escriure a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.).

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral obre un nou procés participatiu per escollir la cançó de la tercera capseta musical del Càntut, que estarà vinculada a la imatge del festival d’aquest any. Després dels dos primers exemplars de la col·lecció, amb les cançons de tradició oral El general Bum-Bum i El tren Pinxo de Banyoles, el Càntut posa en marxa la producció d’una nova capseta, que comptarà amb una d’aquestes cançons: Arri, arri, tatanet/Arri, arri, burriquet; Cargol treu banya; A la merengada/A la barrejada; o Tio Fresco/Jo te l'encendré. Unes cançons de joc seleccionades pels membres de la Comunitat Càntut, que ara es poden votar per escollir la melodia definitiva. Les votacions estaran obertes fins al 14 d’abril i qualsevol persona pot participar-hi a través d’aquest formulari. Us recordem que podeu trobar les dues primeres capsetes de música disponibles a la botiga en línia del projecte.

El músic i investigador Artur Blasco ha cedit part dels seus materials audiovisuals al projecte Càntut. Cançons de tradició oral. Blasco ha estat treballant des del 1965 en la recollida i documentació del cançoner popular de les comarques pirinenques, un treball durant el qual, també va enregistrar en suports audiovisuals moltes interpretacions de les cançons, que s’apleguen a l’obra A peu pels camins del cançoner, en imatges. La col·lecció aplega 80 DVD amb cançons recollides directament d’uns 300 informants de 160 pobles i masies de l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, la Ribagorça Oriental, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Noguera, l’Alt Urgell, el Solsonès, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa, per la qual cosa constitueix un testimoni singular i irrepetible en molts casos i el fons més extens del país. D’aquest fons audiovisual només n’existeixen dues còpies, a més de l’orginal: una dipositada a la Generalitat de Catalunya i, ara, una altra al projecte Càntut.

Nascut a Barcelona el 1933, Artur Blasco és un dels principals investigadors i divulgadors del folklore català. Ha recollit, poble per poble, el cançoner popular del Pirineu i a més, ha estat impulsor de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel. Ha participat com a músic en formacions com La Pobletana i El Pont d’Arcalís, i ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (1998), la Creu de Sant Jordi (2001) i el Premi Nacional de Cultura Popular (2004).

Aquest divendres 3 de març a les 19 h, tindrà lloc la conferència Càntut: orígens i futur al Tint (c/ Sant Pere, 8), en un acte organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. En aquesta xerrada, els corresponsables del projecte, Albert Massip i Pinatella i Francesc Viladiu i Illanas, n'explicaran les tres vessants: l’arxiu, amb més de 1.600 enregistraments, el festival que té lloc cada tardor, i les produccions pròpies. L'entrada és lliure. 

La trompetista i cantant de jazz Alba Careta i el cantautor i productor Henrio s’uneixen en el tercer treball discogràfic de la col·lecció del Càntut. Cançons de tradició oral, seguint les passes dels seus predecessors: Vega, de Paula Grande i Anna Ferrer (Bankrobber, 2020) i Càntut, de Belda i Sanjosex (Bankrobber, 2016). En aquesta ocasió, Alba Careta i Henrio estiren el fil de la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons i la recerca duta a terme per part de l’alumnat de Cassà de la Selva el curs 2021-22. Durant aquell procés, els estudiants van recollir més d’un centenar de cançons de bressol de les diferents cultures presents al municipi. Partint d’aquest punt, i sota el nom Udolç, els artistes emprenen un viatge oníric per diverses d’aquestes i altres cançons de bressol, principalment de les comarques gironines i recollides en l’arxiu del Càntut. La voluntat és recuperar les cançons utilitzades en els moments més tendres de la criança i que han passat de generació en generació amb l’objectiu de tranquil·litzar i adormir els infants.

El repertori consta de 12 cançons de bressol reinterpretades amb arranjaments delicats de collita pròpia i també de quatre poemes d’Enric Casasses recitats per ell mateix, ambientats en el món de la nit, del son i dels somnis. Tant el disc com l’espectacle en directe compta amb la producció i les guitarres de Santi Careta, que hi aporta un acompanyament musical i personal per actualitzar les melodies menys conegudes (que només es troben en el cançoner del Càntut) i també tonades que la majoria coneix com El Noi de la Mare o Son son. A aquesta aliança, s’hi suma la direcció artística de l’espectacle de la companyia Hotel Iocandi, formada per Griselda Juncà i Tomeu Amer, Adrià Serrano al so i Irene Ferrer a les llums.

El disc, editat per Segell Microscopi i Bankrobber, s’ha pogut fer realitat gràcies a la producció de Diàspora Colab i Allau Management, i la coproducció del projecte Càntut. Cançons de tradició oral, la Fira Mediterrània de Manresa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

“En Non-non, el follet de la son, volta per tot arreu buscant i recollint cançons de bressol pels més petitons. Així, quan escolten que les canta la mama, el papa o qui més els estima, els torna la son, que a vegades marxa a fer un tomb.” Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, l'espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies. Una producció que té com a objectiu apropar les cançons de bressol tradicionals als més petits.

Després de diverses col·laboracions amb les escoles i instituts de Cassà de la Selva, l’any 2021 el Càntut fa un pas més per esdevenir un projecte de poble i engega la producció Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons. Aquesta proposta, avalada pel Consell escolar municipal, busca la implicació dels alumnes dels cursos superiors de les diverses escoles i instituts del municipi, per tal que realitzin gravacions casolanes de les cançons tradicionals de les seves famílies, amb l’objectiu de conèixer i recopilar el repertori de tradició oral de totes les cultures presents al municipi. Per dur a terme el projecte, s’ha escollit una temàtica protagonista anual.

La temàtica protagonista d’aquest curs s’ha centrat en les cançons de bressol. Una cançó de bressol o de bres, també anomenada “nana” en castellà o “lullaby” en anglès, és una cançó suau que serveix per ajudar als nens i nenes a adormir-se.

Durant aquest primer any s’han recopilat 124 cançons de bressol, a partir de les quals n’han sorgit diverses propostes culturals per a tots els públics que s’han presentat durant la sisena edició del Festival Càntut: el concert de cançons de bressol amb Alba Careta, l’espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas, l’exposició Càntut al bressol, o el concert especial de l’Escola de Música Municipal Pere Mercader.

Durant aquest curs es treballen les cançons de dansa i joc: qualsevol cantarella o cançó associada a una dansa o joc infantil en particular.

El curs se centrarà en les cançons de festa, una cançó que es canta en ocasions i jornades especials, o també per celebrar l’arribada d’una època de l’any determinada.

 * Els centres eduactius Aldric, Puig d’Arques i La Salle de Cassà de la Selva han inclòs el projecte Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons en el programa Apadrinem el nostre patrimoni, una iniciativa d’innovació pedagògica impulsada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Un any més, el Festival Càntut ha explorat el repertori de les cançons de tradició oral de les comarques gironines, i durant tres dies s'han trobat moments i espais per cantar en comunitat amb l'objectiu de fer viu aquest repertori. El projecte Càntut presenta el nou vídeo 'Veus del Càntut', que explora algunes de les veus que s'han pogut sentir en la sisena edició del festival, entre el 18 i el 20 de novembre a Cassà de la Selva. Pep Gimeno Botifarra, Anna Ferrer, La Ludwig Band, Artur Blasco i Arnau Obiols, Jaume Arnella i Biel Majoral, Alba Careta, El Pony Pisador,  Joana Dark i diverses cançons cantades en comunitat, entre d'altres, són alguns dels molts moments recollits en aquesta peça audiovisual gravada i editada per RVFilms. El vídeo es pot pot veure a continuació:

Segons un estudi del Museu de la Música de Barcelona sota la direcció de l'etnomusicòleg Jaume Ayats, existeixen més de 400 versions a Catalunya de cançons per fer cagar el tió, la soca, el tronc o la tronca. Unes cançons de les quals es té coneixement des del segle XIX, tot i que el ritual és anterior. Aquest Nadal, des del projecte Càntut es vol recopilar les diferents cançons per fer cagar el tió que existeixen a casa nostra, i així ampliar les gravacions incloses a l'arxiu. Entre totes les que es rebin, se sortejarà un lot del Càntut format per una bossa de farcell, un manta i dues capsetes de música. Es poden enviar enregistraments en àudio o vídeo a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. fins al 8 de gener.

Creat a partir de les cançons de bressol recopilades a la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons, i ideat especialment per a la sisena edició del Festival Càntut, l'espectacle En Non-non, el follet de la son de Carmina Rabassedas es podrà veure el dijous 22 de desembre (17:30 h) a la sala d'actes de la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona. L'espectacle infantil, que neix de les cançons de bressol recollides per l'alumnat dels centres educatius de Cassà de la Selva durant el curs 2021-2022, està destinat a mainada de 0 a 3 anys i les seves famílies, i tindrà un aforament limitat de 30 persones. L'activitat forma part de l’Any del Premiat 2022, un programa de difusió dels Premis Nacionals de Cultura 2022 organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCa), i compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Més informació en aquest enllaç.