Notícies

Durant el semestre d’hivern (a partir del 16 d’octubre) 2026/2027 en Lluc Solés, musicòleg corresponsable de l’arxiu del Càntut, impartirà un seminari a l’Institut de Musicologia de la Humboldt Universität de Berlin, una de les dues grans universitats de la capital alemanya, amb el títol “Som el que cantem. Recollir, investigar, i la pràctica social del cant de tradició oral”.

És un seminari obert a tots els estudiants de grau i de màster de l’institut de musicologia, durant el qual els alumnes hauran de dur a terme petits projectes de recerca de cançons de tradició oral del seu entorn. El seminari (estructurat en tres blocs) preveu un primer bloc amb una sessió de benvinguda i una de teoria; un segon bloc de seguiment, i un tercer de presentació dels resultats de les recerques, reflexió i conclusió.  

La idea és començar apropant el projecte Càntut als participants, explicant sobretot que un dels principis del projecte és reivindicar no només la recollida, sinó també la difusió del repertori de tradició oral. L’objectiu no és que els alumnes recullin cançons pel sol fet de recollir-les, sinó que reflexionin sobre la pràctica social del cant i que prenguin consciència de la presència (o absència) del repertori de tradició oral en les seves vides i els seus entorns.

L’experiència guia és la que hem anat acumulant com a projecte amb el “Càntut a les escoles” a Cassà de la Selva, tot i que evidentment la recerca no serà tan guiada ni acotada com en el cas de l’alumnat de primària. Alguns dels materials que es posaran a disposició dels alumnes estaran inspirats en la teoria sobre el treball de camp en la recerca etnomusicològica que fem servir per les recerques del Càntut.

Un dels objectius del curs és reflexionar sobre si aquestes teories (o l’enfoc que es proposarà als alumnes, en general) poden aplicar-se a un país i una cultura diferents de la catalanes. A Alemanya, les cançons de tradició oral tenen una reputació en general un pèl dubtosa, perquè el nazisme les va instrumentalitzar molt. Però això no vol dir, evidentment, que aquest repertori no existeixi ni que no se’n pugui parlar, sinó tot al contrari. Caldrà veure amb quines barreres topa la recerca i a quin tipus de conclusions es poden arribar.

Intentarem respondre conjuntament a les següents preguntes: com ha canviat la pràctica social del cant al llarg de les generacions? Quina és la situació actual pel que fa al cant de cançons transmeses oralment? Quines de les possibles respostes a aquestes preguntes són específiques de cultures, països o regions particulars i quines permeten un cert grau de generalització?