Cançons
Pam manetes
Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Pam manetes,
toca manetes,
toca-les tu,
que les tens boniquetes.
Gall, gall, gall,
la cueta de la gallina,
gall, gall, gall,
la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador,
canta de dies, canta de dies,
nostre gall és cantador,
canta de dies i de nit no.
Es tracta d'una variant de la cantarella infantil "Ball manetes". La referència més antiga que n'hem trobat és a l’obra “Zoologia popular catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc., que sobre’ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions” (1910), del folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915). Gomis la recull com a cançó de falda, amb una variant de lletra interessant a la primera estrofa:
Més o menys contemporàniament, trobem mencionada la cantarella en dos diccionaris: al primer volum del “Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana” (1911) i al primer volum del “Diccionari Aguiló” (1915).
Més endavant, el 1950, la recull Joan Amades a "Folklore de Catalunya", com a cançó “per fer picar les manetes” (amb la variant “galtetes”, com la que presentem aquí).
Segons la Maria Rosa, el joc consistia en picar de mans mentre es cantava la cançó. La gent gran ho ensenyava als petits perquè aprenguessin a fer gestos.