Cançons
A L'Escala és un cert poblet
A L’Escala és un cert poblet,
per habitar-hi tant de gent,
i no trobareu cap casa
que tingui número cent.
Sort que tenen les roques devora el mar,
que hi ha bons amagatalls,
i així poden afluixar-s’hi
amb molts penes i treballs.
I quan pugen les onades
i s’emporten tot allò,
ai, tot n’és menjar pels peixos,
per (a)ixò allà el peix n'és tan bo,
per (a)ixò allà el peix n'és tan bo.
-I ja repeteix… és més llarga! -
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó, de la qual en tenim diverses versions en aquest mateix arxiu.
El "número cent" era el nom popular associat a la comuna o latrina de les cases. Feia referència al "Consell de Cent", institució de govern de Barcelona fins el s. XVIII. Sembla que l'associació prové d'aquesta època, quan les tropes de Felip V van batejar – potser per ordres del mateix rei – els pocs vàters de les poblacions amb el nom de "Cent" per desprestigiar aquesta entitat.
En aquestes endevinalles extretes del revers del romanç "Coplas novas, humorísticas y epigramáticas" (1870) de J. F. Queri, s'hi llegeix l'associació del número 100.
Per saber-ne més:
- L'ensalada nacional (2), Blog Coses de a Llengua per Josep Milà (03/10/2011)
- El "cent" i el "Felip", Emili Casademont. Diari de Girona (27/11/2011)
