Cançons
De follies i cançons
De follies i cançons
en sabia tot un sac,
i ara me’ls he descuidades
a sa porta d’en Xarac.
I a la le, tinc, tinc,
que m’ha robat el cor que tinc,
i encara el tinc, i el gordaré
fins el dia que em moriré.
Es tracta d'una follia tossenca. Segons expliquen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), les follies eren cançons populars curtes, de caràcter festiu o picaresc, que es cantaven al carrer la vigília de les festes assenyalades, en especial al voltant de les fogueres durant la nit de Sant Joan o per Carnestoltes.
Joan Tomàs i Joan Amades ja van recollir aquesta mateixa follia o corranda durant la seva missió de recerca per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Esplugues de Llobregat, tot i que d'una informant tossenca, Joaquima Castelló, el 1931.
Com en molts altres casos de corrandes, les follies se solien cantar intercal·lant una tornada o refrany, com en l'enregistrament que presentem.