Cançons

Jo sóc la filosa
de veu reganyosa,
que sempre treballo
al mig del carrer;
jo explico la història
que em sé de memòria,
veniu a la vora,
que us (a) la diré.

Per anys enradera,
quan jo encara n’era
petita com ara
els que m’escolteu,
mon avi tenia
aquella masia,
que en terra a ruïnes
i encara veieu.

Els mals de les guerres
trinxaren les terres,
cremant les espigues
els focs dels canons.
Per camps i mesures,
farcits de mesures,
la fam hi portaven
pels quatre cantons.

Quan l’avi va veure
tans mals, i va creure
la hisenda perduda
per tants de perills,
va dir en el meu pare:
-Ets jove tu, encara,
treballa i ensenya
també en els teus fills.

Llavores baixaren
del poble, i trobaren
la mare un fus noble
i el pare un teler.
El pare teixia

       -encara m’en recordo d’ella…-

de nit i de dia,
la mare filava
al mig del carrer.

A còpia d’anyades,
treballs i suades,
lograren mons pares
poder descansar.
I quan gran em feia,
la mare a mi em deia,
la seva filosa
pos(eu)-me a la mà:

-Aquí tens la teva
missió, filla meva,
per ella, nosaltres,
de nit i de dia
tornem a ser rics;
treballa i confia,
que ella ha de salvar-te
dels teus enemics.

I des de llavores,
a totes les hores
la meva filosa
anava filant;
amb ella pujaven
mons fills,
i el(s) donava
un nom el més digne,
un nom el més gran.