Cançons
Jeroni, si vols casar-te
Un que (es) volia casar-se
i es va vol(gu)er aconsellar
amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.
Si (i)o vols que t'aconselli,
per més que estigui casat,
per mi, Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.
La primera nit de nuvis,
(i)o em creia que n'era al cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.
Totes aquelles delícies
pro(n)te es varen acabar,
la dona al cap de poc dies
(i)a em va vol(gu)er governar.
(I)a no vai(g) po(gu)er ser més amo
de les meves accions,
així(s) és que a casa nostra
mai no acabem les raons.
Arribo a casa al vespre
ben cansat de treballar;
si no gronxes una estona,
no he pogut pas fer el sopar.
Si per desgràcia la renyo
perquè el sopar no està fet,
me'n dona deu mil excuses
dant les culpes al vailet.
Aquesta cançó també està recollida amb el nom de "Jeroni, si et vos casar-te" (1995) a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. En aquest mateix arxiu se'n poden consultar diverses versions.
També la recull Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", a La Parròquia d'Hortó (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell), l'any 1983.
En el llenguatge de mitjans s. XIX, un Jeroni (o Geroni) era una festejador, un home que agradava a les dones.