Cançons
Un gallito blanco y negro
Enregistrament realitzat per Francisco Roig, de Palau-Saverdera, l’hivern del 1973/1974. El que sentim és una digitalització d’una còpia provinent de la família d’Àngel Roig i Turró facilitada per José Luis Bartolomé. La fotografia ha estat proporcionada per la família del cantador a Albert Campsolinas.
Un gallito blanco y negro
con la cresta colorada
se (...) en un gallinero
ayer por la madrugada.
El gallito se decía:
-Ay, que bien que se está aquí,
con cuarenta y dos gallinas.
Y el gallo quiquiriquí.
Quiquiriquí-qui-qui,
ese gallo que bien canta;
quiquiriquí-qui-qui,
tiene buena la garganta.
Cuando pregunta a mi
yo me muero por su amor,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
qui-qui-qui-coc.
Pero un día que el gallito
cantar quiso y no podía;
que le pasará al pobre,
que no (?) todavía.
Pero como las gallinas
hace igual una mujer;
que cuando el hombre (?)
ya no lo quieren ni ver.
Quiquiriquí-qui-qui,
ese gallo que mal canta;
quiquiriquí-qui-qui,
tiene mala la garganta.
Cuando me gusta a mi
yo me muero por su amor,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
qui-qui-qui-coc.
-(I)a està.-
No hem trobat aquesta cançó humorística aplegada enlloc més.
En Jaume Quintana, nascut a Vilarnadal (Masarac), conjuntament amb els veïns de Palau-Saverdera Jaume Lluc, Jaume Roig, Francisco Roig i Manel Vila, anava a Cantallops a l'estiu a fer la verema i a l'hivern a plantar i podar les vinyes d'en Josep Molas. Aquesta gravació es va fer després d'un àpat de cloenda de la feina de l'hivern a Can Tomàs, el bar-restaurant de la plaça de Cantallops.