Vés al contingut

Cançons

El present de noces

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
26/3/1915 (Beuda)
Municipi de residència
Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.
Imatge
La fiera malvada
Lletra

Totes les margaridetes   se volen casar aquest any,
jo so(m) la més petiteta,   que hauré d'esperar un altre any.
Més petit galant tinc la guerra,   no sé si me'l mataran;
si me'l maten, que me’l matin,   tan petit (?) donaran.
Treu el cap a la ventana   i a França n'està mirant;
ja veu venir cavalleria,   i el seu galant va a davant.
Ja li en porta una cadira   per baixar-ne de cavall:
-Déu vos guard, donya Ma(r)g(a)rida.   -Déu vos gord, senyor Joan,
què en porteu d'aquella terra,   que hi heu estat tant(s) d’anys?
-Jo te'n porto(c) unes joies,   no sé si t’agradaran,
no són mitges ni sabates   ni vestits valencians;
n’és una cinta endaurada   que no l'han fet el(s) cristians.
L'han fet un moro i una mora   que hi han estat set anys,
sense fer-ne mai cap festa,   només quatre festes l’any:
(?) Pasqua i Cincogesma,   i les festes de Nadal.

Sota l'aulivera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Observacions

És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquíS'obre en una finestra nova, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalan" (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada". Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a Sant Joan de les Abadesses, als anys 1920, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) amb el títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget". També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).