Cançons
El mestre
Meu pare i la me(u) mare no em tenen si no (en) a mi,
me’n fan anar a l’estudi p(e)r ap(r)en(d)re de llegir.
El mestre que m’ensenya s’ha enamorat de mi,
me’n diu a cau d’(au)re(i)a: -Noia, et vols casar amb mi?
-Seré massa petita i no el sab(a)ré servir.
-Tu faràs c(u)m les a(l)tres (con) m'hi veuràs venir.
pararàs taula blanca, del b(u)n pa i del b(u)n vi.
i a cada cap de taula n'hi plantaràs un pi.
A la pau, xilipau, xilamiri glom,
patamtom, xilamiri clera, mes ai,
patamtom, xilamiri clum.
Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners. Joan Amades la recull com a cançó d'aplec i explica que era "molt cantada i ballada amb diversitat de melodies alegres i gracioses".
La primera referència que en tenim és a les "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals, amb el títol "El maestro de la niña".
Francesc Pelagi Briz recull la mateixa que Milà al volum IV de "Cansons de la terra" (1874).
Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Joan Segura i Valls al llibre "Miscelánea Folk-lórica", amb el títol "La puvilleta".
N'hem trobat també una versió al volum IV del "Cançoner Popular de Mallorca" (1975).
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).
