Cançons

Per la teva gran finesa 
i la meva v(a)luntat, 
cantarem amb alegria,  
no ens voldríem enfadar. 
Tu ets la meva estimada, 
no la'n puc deso(l)bidar; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.  

Lo primer és un goi(t) suau 
que n’és fet amb fantasia, 
tractant del teu cor hermós,
el teu aire i gallardia.  
Jo sé que tothom s'admira
del teu hermós caminar;
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo segon amb alegria 
també voldria explicar,  
que per dos mil meravelles 
obres tu lo paladar.  
Del(s) teus llavis una rosa, 
ditxós qui l’alcançarà; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo tercer amb resplendor, 
gràcies tinc a la memòria,
perquè tu n’ets alcançada
del que governa a la glòria. 
Sempre et tinc a la memòria 
no me’n puc deso(l)bidar; 
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo quart és un goi(t) alegre 
començant per lo teu cap, 
que la cara tens hermosa 
com un clavell encarnat.  
Els teus ulls i els teus cabells  
i lo front tan ben posat;  
Nostre Senyor t’ha creada 
per fe(n)-nos morir i penar, 
per fe(n)-nos morir i penar.

Lo quint goi(t) és un resum  
de tot lo que havem tractat. 
Si en res t’hem agraviada 
amb el cantar o alegrat.  
Bon amor, adéu-siau,
que és hora de retirar,
i la nit molt pronte passa  
i a molt(s) puestos hem d’anar, 
i a molt(s) puestos hem d’anar.