Cançons
La Pepa
-En unt és, la Pepa, que no en sigui dalt?
-És a la ribera, a rentar el davantal.
Mentres l'en rentava, passa el seu galant:
-Què en fas, aquí, Pepa? Què en fas aquí dalt?
-Em rento les faldilles, també el davantal,
per anar bonica el dia de Nadal.
Flor de lliri en puro, flor de lliri blau;
en buscaran la Pepa, enlloc del món no la trobaran.
Es tracta d'un fragment de la balada anomenada també "La torre xica", "La Pepa galant" o "La Bepa" i de la qual se'n coneixen diverses versions. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals amb el nom títol "El rapto" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes
" (1853). També la trobem recollida aquí, al volum I de "Cansons de la terra" (1866) de Francesc Pelagi Briz. Briz anota que n'ha suprimit algun vers "en rahó de ser massa aixarit".
Mn. Jacint Verdaguer va escriure posteriorment la "Cançó del rossinyol" a partir d'aquesta tonada. Aquesta cançó es va fer molt popular, de manera que s'ha acabat barrejant amb l'original.
El final de la versió que presentem s'hi barreja la tornada de Verdaguer amb un fragment de la sardana de l'avi Xaxu.
