Cançons
El pare Conveniències
(I)o sóc feliç (con) sóc a Sant Hilari,
lluny del bullici de la gran ciutat;
amb automòbils, cotxes i tramvies
que a mi em porta molt atabalat.
A mi m'agrada la pau d'aquest poble,
respirar els aires sempre tan senzills,
i a la nit, (com) fa aquella fresqueta,
amb la flassada al llit.
M'agrada el migdia
per poguer anar amb alegria,
amb la millor companyia
fer el vermut a la font.
Cap a la Font Vella
a beure l'aigua aquella
que és una gran meravella
com enlloc del món.
Quan el meu metge em visita,
diu que em convé pendre l'aigua picant;
a mi em convé pendre molt més que l'aigua,
és divertir-me i distreure'm bastant.
Perquè a casa amb la dona i la sogra
i tres cunyades passo mal hivern.
No puc estar-ne tranquil ni una estona
perquè allò és un infern.
És una cançó local que prové del llibre "Aplec de cançons catalanes de Sant Hilari - dedicades a la colònia estiuenca" (1916) escrites per Josep Asmarats. Segons informa el cançoner, està dedicada "A la senyoreta Eularia Castellet" i es canta amb la música de "La Apache".
La Nita, perruquera i sense estudis musicals, havia cantat al cor Filles de Maria de Sant Hilari ja abans de la guerra. Amb antecedents familiars literaris: el seu pare, Salvador Noguera va guanyar els Jocs Florals de Girona l'any 1925 i el cosí germà de la seva tieta era el poeta Busquets i Punset.
