Cançons
En Serrallonga
Joan Sala Viladrau és el nom que ell se'n deia;
per nom se'n diu Serrallonga, casat n'era amb la pubilla.
Tenien dos heretats que amb la pau els dos vivien;
les criades i el(s) criats nit i dia els en sabien.
El dia de Sant Joan la fortuna en va ser mia;
tinguérem quatre raons ab un jove de la vila.
De renyines a raons, de raons a més renyines,
de renyines a raons, io li vaig quitar la vida.
Quan io me'n vei(gué) perdut, me'n vaig dar a la mala vida:
vaig nar a Roca Guinau, me'n vaig fer cap de codrilla.
Vàrem anar a l'Hostal de l’Avenc, vàrem robar set-centes lliures,
que me n'és passat del cap tornar-hi io sol un dia.
-Mestressa, què teniu per menjar? Mestressa, què teniu per beure?
-En tenim capons amb llardet i algunes perdius rostides.
Mentres n'estàvem sopant:
-Mestressa, no sé si ho sabeu, corren gent de mala vida.
-Per mi bé n'han corregut; m’han robat tant com tenia.
Aquell lladre d'en Serrallonga, llamp que li partís la vida.
-Mestressa, conteu, conteu: pagar el gasto io en voldria.
-Vostro gasto val deu rals, més o menos una lliura.
-Poseu-la al llibre del(s) perduts, aquesta i les set-centes de l'altre dia,
que io sóc en Serrallonga, aquell que tant maldeci(e)u.
N'entraren quatre minyons; ells em miren i io els miro.
No n'hi hagué cap de ells que en volgués perdre la vida.
De canons i de punyals sobre meu prou n'hi havien,
i en a les mans un grenyal, que aquell (i)a no em fa mai figa.
La justícia ho ha sabut, nit i dia em perseguia.
És una balada que apareix en diversos cançoners (amb el títol que presentem aquí, "Serrallonga" o "Cançó d'en Serrallonga") i que ja aplega Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Folgueroles (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". També la publica Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" l'any 1882.
També la trobem inclosa dintre "Folk-lore musical - Cançons populars" (1908) d'Eusebi Bosch i Humet.
La Francisca Busquets, pagesa – guardava les vaques – i mestressa de casa, va viure la seva infantesa a diferents cases de pagès de Sant Hilari: a la Gavarra fins als 8 anys, després a la Burgada i, quan es va casar, a Pigot (terme municipal d'Arbúcies). Als anys 70 va anar a viure altre cop a Sant Hilari.
A casa seva només hi havia un paper escrit, precisament amb la lletra d'aquesta cançó. És amb aquest text com va aprendre de llegir i, per això, se'n recorda.