Cançons
Ja en pots venir
Entrevista realitzada per Àngel Daban i Ramon Barceló, el maig de 1978.
(I)a en pots venir,
ara n'és hora;
(i)a pots venir,
que el meu marit
n'és fora.
(I)a en pots venir,
que en siguis ferrer;
(i)a en pots venir
que jo et serviré.
Io en sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plat(a)
i barret de senyor.
Senyor comandant,
que en passi a davant,
fer botifarres
al cap del gegant.
Crida, Martí,
la tropa és aquí,
de tant que en corr(ev)ia
se n'ha fet un pla a la mà.
Xim-xim,
les figues a quatre,
xim-xim
i els raïms a cinc.
I el poll i la puça
se'n volien casar;
(i)a en volien fer la gran festa
i no en tenien pa.
(I)a en surt a la formiga
del seu formiguer,
(i)a en respon a la rateta
que jo pau us duré.
Les noies del ball de l'Arpa
(i)a en són poques i ballen bé,
i en ballen la poca-s(a)ltada
de la manxa del ferrer.
I un jove molt ll(e)bertí (?)
que en porti llana al clatell,
(i)a m(e) l'escuren de butxaques
i me'l deixen sense pell.
Una guilla (...)
carregada de raïms
una nena eixorideta
i estimada dels padrins.
-No me'n graden les patates
ni tampoc les cols de l'hort.
-Ai, noia, doncs què és lo que te'n grada?
-Només la confitura que em donava el meu xicot.
I el gall i la gallina
se n'estaven al balcó,
i el gall li fa un petó:
-Dolent, més que dolent,
què en diran la gent?
-Que en diguin lo que vulguin,
mentres jo estigui content.
Sembla ser una combinació d'estrofes de cançons i corrandes (cançons d'origen improvisat), de tonada i adaptació molt lliure. N'hem trobat les següents referències:
- "Jo en sé una cançó" i "Senyor comandant": n'hem trobat recollits exemples al cançoner de Joan Amades i en alguns reculls del País Valencià. Però gairebé les dues mateixes estrofes juntes les trobem al núm. 21 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1896) recollides a Talarn (Pallars Jussà):
Jo'n sé una cançó
de fil y cotó,
campanes de plata,
barret de senyó.
Senyor Comandant,
casemnos tots dos:
farem butifarres
dels tripes d'un goç.
- "Crida, Martí": sols en tenim una referència aquí, en aquest mateix arxiu.
- "El poll i la puça": és una cançó molt recollida en diversos cançoners i que ja trobem l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", de Francesc Pelagi Briz, amb el títol "Lo poll y la pussa" i 19 estrofes. Un altre dels molts exemples que podem trobar és a l'Obra de Cançoner Popular, recollida per Palmira Jaquetti l'any 1928 a Verges.
- "Les noies del ball de l'Arpa": és una fórmula molt comuna de corranda que trobem cantada i situada en diversos llocs de la geografia de parla catalana. La primera referència l'hem trobada l'any 1862 dintre "Poesias populares" de Tomás Segarra, recollida a Benifallet. Aquí pot consultar-se un dels diversos exemples presents a l'Obra del Cançoner Popular, recollit a Sant Feliu de Guíxols l'any 1927.
- "No me'n graden les patates": en tenim una referència a l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1929 Palmira Jaquetti va recollir una cançó a Boí (Alta Ribagorça) que contenia uns versos semblants. També l'hem vist recollida a L'Escala l'any 1991, en un treball de batxillerat de l'Institut Montgrí, d'una dona d'Albons nascuda l'any 1929:
No m'agraden les patates,
ni les cols de l'hort tampoc,
sinó la confitureta
que em donava el meu xicot.
- "El gall i la gallina": és una cantarella infantil molt popular. La primera referència escrita que n'hem trobat és molt moderna, al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.
En Matagalls vivia a La Costa Roja (Sant Julià de Ramis).