Cançons
El pardal
Gravació feta el 8 de novembre de 1970 a l'hostal Can Jordi d'Espinavell, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.
I el pardal quan s'hi acotxava,
feia remor, feia remor,
per veure si ho sentiria
la seva amor, la seva amor.
La seva amor n'està dins França,
que no en sent res, que no en sent res,
sinó un mosso de la casa,
o bé el traginer, o bé el traginer.
Sinó un mosso de la casa,
o bé el traginer, o bé el traginer.
(...)
-Les onze hores són sonades,
vés-t'hi a allotjar, vés-t'hi a allotjar.
-Jo a allotjar no hi vaig encara:
vaig de camí, vaig de camí.
Si en vaig fer una prometença
i a Sant Magí, a Sant Magí;
que a Sant Magí vaig ser-ne (?)
vaig suplicar, vaig suplicar.
Que em deixés tornar a me(u) terra
per festejar, per festejar.
(...)
La traïdora de la burra
va estrompassar.
(...)
(...)
-Si us heu fet mal, si us heu fet mal.
-I un xic xic, i no pas gaire,
ja curarà, ja curarà.
És un cançó ja recollida a "Cansons de la Terra" (1866) de Pelagi Briz i que apareix a gairebé tots els reculls de cançons tradicionals, sense massa variacions literàries ni melòdiques. Sembla ser que era una cançó originària de les valls pirinenques, ja que es cantava sobretot al Rosselló i l'Empordà.
A l'enregistrament s'hi afegeix Joan Batlle, de l'hostal Can Jordi d'Espinavell. L'acaba la seva germana Antònia Batlle.
