Cançons
Goigs de les noies
Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix.
Per la tua gran finesa
i la bona v(a)luntat,
cantarem amb alegria
i no et vol(d)ria enfadar.
Los tractes de ta hermosura,
n'és una cosa sens par,
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.
Lo primer és un goig alegre
començant per lo teu cap,
l'hermosura que et dic ara,
de la boca i del teu nas,
dels uis i els teus cabells
i aquell front tan ben posat,
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.
El segon amb alegria
tabé et volria cantar,
la cara tens tan hermosa
sembla un clavell encarnat;
al(s) llavis tens una rosa,
ditxós qui l'alcançarà,
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.
El tercer a la teva llengua
tabé et vol(d)ria cantar,
que per dos mil meravelles
sols tu no les pots obrar.
Se'n pot tenir per ditxós
aquell qui t'alcançarà,
Nostro Senyor t'ha criada
per fer-me morir i penar.
Tot i que el primer cançoner que recull aquests goigs profans de caramelles és el "Cançoner de Pineda" (1931) de Sara Llorens de Serra, durant el s. XIX es varen publicar i difondre en fulls solts en forma de romanç. Portaven per títol "Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras", i la primera referència que n'hem trobat és de l'any 1854:
En Jaume Planas vivia a Sant Miquel de Pineda (Sant Feliu de Pallerols).
