Cançons

Trobem recollida aquesta balada, coneguda normalment com "Les cobles del Ram" o "Goigs del ram", en fulls solts (1 i 2), en diverses cançoners i amb moltes variants. 

Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i en menciona el parentiu amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom d' El castigo. 

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.    

Segons explica Joan Amades al segon volum de "Folklore de Catalunya" (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

Curiosament, la lletra que canta la Roser Darder és completament diferent de la de l'altra versió tossenca que apleguem aquí, cantada per Gracieta Puigvert, tot i que es tracti de la mateixa balada i la melodia sigui també idèntica.