Cançons
Aquest home que ara passa
Aquest home que ara passa
no m’ha dat la bona nit;
Déu li don(gu)i un mal de ventre
i en es cul un escorpit.
I a la le, tinc, tinc,
que m’ha robat el cor que tinc,
i encara el tinc, i el guardaré
fins el dia que em moriré.
Es tracta d'una follia tossenca. Segons expliquen Maria Gràcia Puigdemont i Fidel Aromir al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), les follies eren cançons populars curtes, de caràcter festiu o picaresc, que es cantaven al carrer la vigília de les festes assenyalades, en especial al voltant de les fogueres durant la nit de Sant Joan o per Carnestoltes.
No hem trobat aquesta follia o corranda recollida enlloc més, tot i que n'existeixen de molt semblants.
Com en molts altres casos de corrandes, les follies se solien cantar intercal·lant una tornada o refrany, com en l’enregistrament que presentem.
A la tornada s'hi afegeix el seu fill, en Vicenç Esteban.
