Cançons

El mestre se n’és anat   un xic a la seva terra,
(i)a m’ha dit que en tornarà   per Sant Miquel de setembre;
Sant Miquel ja n’és passat,   i encara no ve lo mestre.
Ja en veu baixar un cavall blanc:   -Mare, vet aquí lo mestre,
ja en veu baixar un cavall blanc,   baixa l’escala depressa.
Ja li’n dona de la mà:   -Com ho passa, senyor mestre?
-N’he estat tres mesos malalt,   a l’hostal de la Roseta;
m’he gastat tots els diners,   la capa m’he hagut de vendre,
la capa i el barret,   i el barret i la mangala.

Olailà, lantira luleta,
anem-hi tots dos.