Cançons
El mal metge
Cat(e)rineta està malalta, quin metge irem a buscar?
El metge de Barcelona, que s'hi pensava casar.
-Déu vos guard, Caterineta, Caterina, cum (a) us va?
-Molt malament, senyor metge, (e)n a mi malament em va.
-Treu el braç, Caterineta, treu el braç, que et vu(i) polsar.
Ja en demana tinta i pluma i paper per receptar;
al fons de la recepta, me(n)zines (a) hi va posar.
La primera cullerada, Caterina traspintà;
la segona cullerada, ja en demana el combregar,
la tercera cullerada, Caterina (i)a finà.
-Tant us (a) l'he demanada, mai me l'heu volguda dar;
ara la tindreu casada per tota l’et(re)nitat.
Adéu-siau, Caterineta, sento haver-te de deixar,
sento la teva desgràcia, me faràs morir i penar.
La primera referència que tenim d'aquesta balada és la que apareix amb el nom de "Lo metge", recollida a "Cansons de la terra V", l'any 1877, per Francesc Pelagi Briz.
Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol "El mal médico".
També la trobem aplegada a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en diverses ocasions. Per exemple, aquesta versió recollida l'any 1925 a Olot o aquesta altra recollida a Figueres l'any 1926, ambdues amb el títol "Caterina".
La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).
