Cançons
La Pepa (sardana)
Us cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Us cantarem una sardana
plena de flors i de dolors
de un galant i una galana
que van jurar-se etern amor.
Sí!
El seu galant li'n diu:
prepara la robeta.
Que al punt de la mitja nit
seré a la finestreta.
Marxarem ben lluny d'aquestes terres
i viurem dintre una espessa albreda
Breda!
Tral·larà, lal·là,
tral·larà, lal·là, la, lara.
Tral·larà, lal·là!
Varen emp(r)endre el camí
entremig de la foscor
i al passar per les albredes
van jurar-se,
van jurar-se etern amor.
Adéu li'n deia la Pepeta,
a son ramat que en té de cabretes.
Adéu germans, adéu per sempre, adéu!
Per què en plores, Pepa,
li'n diu son galant.
Jo en ploro pel(s) meus pares
perquè quan ho sab(e)ran
en buscaran la Pepa
i enlloc del món,
del món la trobaran.
És una sardana original de Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), de l'Escala. Tot i ser una obra prou estesa, no n'hem trobat cap partitura original. La música es va fer coneguda a través de la font oral de Ferran i Simeon Català, membres fundadors del grup Oreig de mar, del qual sorgiria, anys després i per desavinències artístiques entre germans, Els pescadors de l'Escala. En un casset d'aquests últims, "Cançons que tornen" (1977), hi trobem inclosa aquesta cançó.
A la pàgina web Oreig de mar s'hi pot llegir amb detall la història del grup, segons l'historiador local en temes de cant de taverna Joan Brugués i Casademont.