Cançons
Goigs de la Mare de Déu de Núria
Ja que a tan freda muntanya
per nosaltres vol estar,
la Mare de Déu de Núria
(a)nem-la tots a visitar.
Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu
volgué p(r)endre per estada
la mare del fill de Déu.
Un toro amb forta porfia
a dos pastors adverteix
que l(a)' imatge de Maria
aquell lloc que s'escolleix.
Oh, quan agraïts quedaren
a favor tan singular,
És un fragment dels Goigs a la Mare de Déu de Núria, patrona del Pirineu.
La primera referència que en tenim és de l'any 1858, quan mossèn Benet Vilamitjana i Vila va escriure "Novena á Maria Santíssima de Nuria" on s'hi inclouen: probablement ell també n'és l'autor ja que no n'hem trobat constància en una data anterior.
Existeixen també uns altres goigs més moderns, amb lletra de Joan Maragall i música de Joan Llongueres, escrits l'any 1894.
La Maria passa llargues temporades a casa del seu fill a St. Daniel (Girona).