Cançons
El conillàs
Entrevista realitzada per Robert Pellicer, Ramon Manent i David de la Higuera (Els Tres de Ronda), el juny de 2008. Fons facilitat per Anna Vila i Font. La fotografia està extreta del bloc personal de la néta del cantador.
I a les muntanyes de Ceret
i un gros conill agafaren
i en feren cent-i-un mil barret
de la pell que li llevaren.
I el conill fou venut al pes
a sou i mig la terça
i en feren cinc-cents mil rals
de la sola ventresca.
I això que us dic és tan cert,
i això que us dic ara és tan cert,
que un matí en plouen figues.
És un fragment d'una "cançó de les mentides", de la qual n'hem trobat algunes referències. Joan Amades en recull la versió següent al volum V del "Costumari català" i explica que prové de França:
A les muntanyes de Ceret
un llapí n'agafaren,
que en feren cent i un barret
del pèl que li llevaren.
Riau, riau.
També la trobem inclosa dintre l'Obra del Cançoner Popular recollida l'any 1925 a Castellciutat (Alt Urgell), l'any 1933 a Tregurà (Ripollès) i l'any 1934 a Prats de Molló.
Artur Blasco n'inclou una dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons del Ripollès i de la Garrotxa", recollida Vallfogona de Ripollès l'any 1988 i titulada "En el pont de Ceret".
