Cançons
Santa Quitèria
Si n'hi ha una nineta, li'n volen donar marit,
present la salut i vida se n'ha arracat a fugir.
De tres germans que en tenia, la cercaren dia i nit;
la troben adormideta, a la voreta d'un camí.
Ja un germà en diu a l’altre: -Si la matarem aquí.
(I)a li'n venten garrotada, la testa li'n fan sortir.
La testa ha caigut a l’aigua, l'animeta al Paradís,
i allí on t'hi ha caigut la testa s'hi ha format un monestir.
El sobretaula és de plata i el monestir n'és d'or fi,
i el capellà que hi diu missa n'és el mateix Jesucrist.
Els escolans que hi alteren són àngels del paradís;
la dona que hi fa l’oferta, la mare de Sant (N)arcís.
Gloriosa Santa Quitèria,
vulgueu-nos afavorir,
guardeu-nos de mal de ràbia,
que és un mal no es pot sofrir.
Aquesta balada, també coneguda com els "Goigs de Santa Quitèria", la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals. Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán".
L'any 1867 també l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum II de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans".
També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll l'any 1920, o al Cançoner de Pineda (1931), de Sara Llorens recollida com a cançó de bressol. Joan Amades, que la recull d'una dona de Riu (Cerdanya) l'any 1919, també la inclou en aquest apartat, tot i que explica que és més emprada com a cançó de capta.
També l'hem trobat recollida amb el mateix títol que presentem dintre l'Obra del Cançoner Popular a Sant Llorenç Savall, durant els anys 1924-1925.
N'hem trobat una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.