Cançons

I unes cobles noves   sentireu cantar
de una minyoneta   plena de mirar.
N'é reina i senyora   de terra i del cel;
portà l’ambaixada   l'àngel Grabiel:
-De terra, senyora,   preneu eixes flors,
del Verbo Divino   Mare en sereu Vós.
I ab tanta pobresa   va néixer el Senyor,
sense drap ni tela   ni drap de cotó.
Sense drap ni tela,   ni llana ni llit,
i ab quatre paraules   (?) lo varen cobrir.
Diu: -Vés-te'n a Egipte   i ab lo fill i espós.
Diu: -Vés-te'n a Egipte   sens tenir repòs.
I enc(ue)ntren un home   que sembrava blat:
-Pagès, lo bon home,   lo bon sembrador,
porteu la fauceta,   blat és segador.
-Com lo segaria   si encara no és nat?
Es gira endarrera,   veu lo blat colrat.
-Segueu-lo, segueu-lo,   segueu-lo lo blat.
Primera garbeta,   Josep s'hi ha amagat,
la Verge Maria   i son fillet amat.
Passà el rei Herodes   ab la seva gent,
que mata i degolla   i a molts ignocents.
I encuentren un home   que segava blat:
-Pagès, lo bon home,   lo bon segador.
Heu vist una dama   i amb son infantó?
-Bé, n'ha passada una   quan sembrava això.
De una somereta   anava a cavall,
buscant les collades   per los camins rals.
-Arrera, gent d’armes,   que ens han enganyat,
que ja fa nou mesos   que per qui ha passat.
Lo gaig responia:   -Sota la garba està!
-Calla, gaig xerraire,   sempre xerraràs!
Que per més que mengis   mai estaràs gras,
menta mentidera,   tu no granaràs.
Les cobles de Maria   ja us havem cantat,
han sigut molt llargues   però s'han acabat.