Cançons
Sant Magí
Busquen a Magí per quelles muntanyes,
si l'en han trobat a la cova santa,
que en feia oració per la seva mare,
que li alcancés lo que ell li demana:
la glòria del cel, que és glòria molt santa.
Busquen en Magí per quelles muntanyes:
(i)a l’en han lligat amb cadenes llargues.
(I)a l'han rossegat per quelles muntanyes.
Sent a baix del pla, i allí reposaren:
-I ara en tenim set, bé en beuríem aigua.
Tu Magí, que ets sant, obra'(m)s un miracle!
S'ajonolla a terra amb les mans plegades,
i amb el gaionet tres cops n'hi ha donades;
féu sortir tres fonts, fresques i gelades.
-Beveu-ne, minyons, beveu d'aquesta aigua,
cura de tots mals de febres cortanes.
I el que tingui mal, vingui a visitar-les,
que al dia d’avui encara les fonts ragen.
Ai, pecador, pecador,
si en quieres del alma,
pecador.
Aquesta balada, també coneguda com els "Goits de Sant Magí", la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals
amb el títol de "San Magín". Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán". Milà situa l'origen d'aquesta cançó al segle XV.
L'any 1874 també l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". També està recollida pel mossèn Joan Segura l'any 1887 al llibre "Miscelánea Folk-lórica", en una versió de l'Urgell.
Joan Amades explica que "les fonts que segons diu la cançó va fer brollar de la roca viva per apagar la set dels seus botxins, ragen encara a la Brufaganya, que era on feia vida de penitència l'anacoreta Magí". Sant Magí de Brufaganya es troba a la Conca de Barberà.
També l'hem trobat recollida amb el nom de "Sant Magí" dintre l'Obra del Cançoner Popular a Olot, l'any 1923.
