Cançons
El testament d'Amèlia
I el castell del Millaire si lladres l’en han pres.
No l'han pres per riquesa, ni tampoc p(e)r interès;
per una linda dama, filla del rei (princès).
Cobles la'n va a veure, cobles i cavallers;
també hi va la se(u) mare, com si res no en sabés.
-Filla, la meva filla, quin é(s) el mal que tu tens?
-Mare, la meva mare, bé prou vós ho sabeu.
Metzines me n'heu dades, i a mi morta em voleu.
-Si ara te'n veus morta, combregar et portarem;
quan seràs combregada, testament ne farem.
-Testament que en faré (i)o ara, prompte lo sentireu:
tinc set castells dins França que estan en poder meu.
(E)n deixo quatre en els pobres, tres amb un germà meu;
i el vestidet d’Orlando, deixo a la mare de Déu.
I aquí s’acaba el meu testament.
Es tracta d'una versió de la popular balada "El testament d'Amèlia", recollida a la majoria de cançoners. També la podem trobar amb el títol de "N'Amèlia", "El testament de N'Amelis", "L'infanta emmetzinada" o "La princesa emmetzinada". L'exemple més antic el recull Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el títol "El testamento de Amelia".
Els tres primers versos pertanyen a una balada diferent, "La filla del rei francès". El castell en qüestió, situat en aquest a Millaire (lloc fictici), rep a vegades els noms de Figueres, Bellcaire, Bons Aires, Monsaires o Bellaguarda, entre d'altres.
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra a lluitar a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, va establir-se a Les Planes i va treballar com a obrer fabril.
