Cançons
El gitano
* La fotografia d'en Pere Parra està extreta del cançoner "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura".
La desgràcia d'un pobre home
en té una filla per casar,
(e)namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar.
(E)namorada d'un gitano
i no la'n pot deso(lb)idar.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
(a) dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs.
Casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
i a menjar conill rostit,
casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit.
Casadeta amb un gitano
menjaràs carnús podrit.
El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
(I)a n'estàs avesadeta
i a portar bonics vestits
casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits.
Casadeta amb un gitano
els portaràs espeiotits.
El meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
I en vénen mercats i fires,
tu també hi hauràs d'anar
amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà.
Amb una criatura als braços,
la cistella a l'altra mà.
I el meu cor mai se m'alegra,
i el meu cor sempre està trist,
i el meu cor sempre en desitja
i un gitano per marit.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és de l'any 1917: n'apareix publicat un fragment al número 810 del periòdic Gent Nova, de Badalona, recollida en una excursió a Montgrony (Gombrèn, Ripollès).
Seixanta anys després, també en va ser recollida una variant a Beget (Ripollès) durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "El gitano". Ha estat enregistrada per alguns grups, dels que destaquem L'orquestrina Galana (1983) -formació del mateix Arnella- o El Pont d'Arcalís (1998).
Artur Blasco la recull en diverses ocasions dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", durant els anys 80.
També està recollida -amb algunes estrofes diferents- l'any 2005 a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.
